"Escoles perquè els fills estudiïn la llengua i la cultura dels pares immigrants" a BTV. Immigrants xinesos i holandesos creen escoles on els fills estudien dissabte la seva llengua

Ja són més de 50 els infants que participen a les classes de neerlandès per a nens cada dissabte. Els fundadors d’aquesta escola de cap de setmana són tres pares que volien que els seus fills mantinguessin i poguessin practicar l’idioma més enllà de casa. La Brigitte Verkinderen és una d’elles, i explica que es tracta “de cultivar una llengua que està en un territori on no es parla però que s’ha defensar, com qualsevol idioma a Europa.” Per ella, l’escola també serveix “de teixit social per als nens mateix”, perquè són fills de parelles mixtes, “per nosaltres és molt bonic”.

La iniciativa ha tingut molta acceptació entre la comunitat d’holandesos i flamencs de la ciutat. Un altre dels pares que va impulsar l’escola neerlandesa és el Bart Olde Wolbers. “Ara els nostres fills  veuen que el neerlandès és útil també aquí a Barcelona”. Sobretot, afegeix el Bart, “es nota molt que els nens utilitzen l’idioma molt més i estan més motivats per parlar-lo amb els seus pares.”

Fa tres anys, quan van començar les classes, eren  10 nens, però ara omplen el vestíbul de l’escola IPSI cada dissabte al matí per pujar cap a les aules. Els nens tenen entre quatre i 12 anys, i estan dividits en sis grups. El més nombrós és el de sis i set anys, en què hi ha 20 alumnes. Amb aquesta bona acollida, ara ja es preparen per al casal d’estiu.

La unió de pares i mares holandesos i flamencs que volen que els seus fills coneguin la seva llengua i cultura, també va funcionar quan el 1995 un grup de xinesos, preocupats perquè els seus fills no dominaven la seva llengua d’origen van decidir començar a donar-los classes.

La Luz Ma és la filla d’un dels fundadors de l’escola, i recorda que als inicis eren vuit alumnes a classe. Ara l’Escola Kongzi té 2.000 alumnes de tres a 16 anys i s’ha convertit en l’escola de xinès més gran d’Europa. Fa cinc mesos que van obrir el primer centre propietat de la Fundació Educativa Xinesa, al barri de la Llacuna del Poblenou, en què s’ensenya la cultura i la llengua xineses sense ànim de lucre. Els altres dos espais on imparteix classes són aules de centres educatius que lloguen per utilitzar els dissabtes.

“Tots tenim feina de dilluns a divendres, i el cap de setmana col·laborem amb la fundació” assegura la Luz, que s’encarrega de les relacions internacionals de la Fundació. Aquí “ningú no ve amb la idea de fer diners, sinó de conservar la cultura.” Tot i que inicialment només s’impartia xinès, entre pares i professors van decidir ampliar-ho a altres disciplines, com música i dansa tradicional, cal·ligrafia i fins i tot kung-fu. I tot plegat es paga amb preus simbòlics, gràcies a donacions de particulars i subvencions del govern de la Xina.

“Per a algú tradicional com el meu pare és molt dur veure que les generacions de la comunitat xinesa nascudes a Catalunya no parlen bé el xinès”, diu la Luz. “No passa res perquè no sàpiguen escriure, però com a mínim ha d’entendre el que li diuen els més grans”.