Salvador Mas (guitarra i veu), Pepe Zamora (baix), Jordi Riba (veu i guitarra), Israel Vela (teclats) i Jaime López (bateria) formen actualmentGAS. El secret de la seva peculiaritat, el fet de cantar en xinès, rau en la presència de Jordi Riba, el cantant (i també guitarra) del grup. Ell és professor de xinès mandarí i un dia, ara fa un any, se li va acudir fer la traducció d’una de les seves cançons. Al grup van veure que sonava bé i va ser llavors quan es van plantejar seriosament fer el pas de cantar les seves creacions també en l’idioma de Confuci.

Pel que fa a la seva música, semblen fugir de gèneres i definicions. A la portada de la seva pàgina web hi ha un indici del que volen fer: “música moderna”. Potser ens aproparem una mica més si acotem la seva com a música pop amb lletres que pretenen aportar alguna reflexió; lletres, això sí, un xic enigmàtiques de vegades.

En la vessant bilingüe, a un dels comentaris a les seves cançons algú ha fet un divertit símil alimentari a cavall entre Espanya i la Xina i ha definit la seva música com a “paella de tofu”...

L’any 2012 van penjar els vídeos de les seves cançons en xinès a youtube. La seva cançó estrella, Eterno debutante (永远的初学者, en xinès mandarí), ha rebut més de 20.000 visites en 7 mesos i ha generat un centenar llarg de comentaris, especialment de la comunitat sinòfona de la diàspora (a Europa, els Estats Units, Canada, Tailàndia o Malàisia) però també de Taiwan i Hong Kong.

Els comentaris que han rebut són de sorpresa i d’ànims per seguir en aquesta línia. Com que Youtube està bloquejat a la RP de la Xina, recentment van decidir penjar els seus vídeos a Youku, la versió xinesa del popular canal de vídeos. De moment han rebut només una cinquantena de visites.

El grup es va formar ara fa més d’una dècada i va debutar en concert l’any 2001, però no va ser fins al 2012 quan van començar amb aquesta faceta bilingüe. Salvador Mas, un dels membres del grup, explica que “ens ha agradat molt com sonava la nostra música en xinès; la cançó s’adapta en so, en mètriques i en estructures i el resultat ens agrada. En principi volem continuar amb aquesta aventura de fer els temes en xinès, els propers treballs els farem en xinès i en espanyol i segurament totes les obres que farem a partir d’ara seran bilingües”.

El passat mes de febrer, durant la celebració de l’Any Nou xinès, van fer la seva primera actuació davant de ciutadans d’origen xinès a Catalunya. Eren els únics músics no xinesos, davant la sorpresa de la resta d’artistes. Van sortir contents de l’experiència.

No són músics professionals, cadascú té la seva feina (economista, sociòleg, professor...). L’Israel Vela explica que “la música la fem per divertir-nos” però de seguida puntualitza que “ens apuntaríem al que sortís”, en referència a que la música prengués una importància més gran en les seves vides professionals.

Ja no són l’únic grup que canta en xinès a Espanya. A València, aquest any el grup de rock dur Local9 també canta alguns fragments d’un parell de cançons en aquell idioma. Ja han contactat amb ells i potser es plantejaran fer alguna cosa conjunta. Tot plegat, es una petita mostra més de la creixent influència del món xinès en l’esfera cultural internacional, a remolc del seu innegable pes en l’economia i la geopolítica mundials.

Podria ser un procés semblant al que va portar a Occident productes de la cultura de masses del Japó que avui sonen tant normals aquí com el manga o el sushi, però que tres o quatre dècades enredera eren productes de minories.